Natures Vives. Confessions

Cal recordar que va ser Eva,en el paradís, qui en mossegar la histórica poma i sentir-se nua, va emparellar i menjar erotisme. Per això encar avui una de les formules per aconseguir un bon pacte per passar una bona nit encara l’estableix un bon sopar.
Des d’aquest moment totes les civilitzacions i les cultures han cercat en l’alimentació afrodisíacs i estimulants sexuals.
Van ser els pintors holandesos en el segle XVII els qui van establir el tema de la natura morta com a gran tema artístic. Era el tribut a la burgesia, classe social nova i cada vegada mes poderosa: d’ella no es podien exaltar gestes bèl.liques ni parentiu amb els déus de l’olimp: d’ella s’havien de manifestar les opulències que introduïen en la vida cotidiana. 
Així en les grans composicions pictóriques apareixen mercats, cuines, taules parades exhibint un nivell de vida superior. Eren les natures mortes que mostraven impúdicament les excel.lents hortalisses, fruites i verdures, que arribaven els ports holandesos de tot el món. Tots els vegetals es constitueixen en protagonistes destacats de l’obra pictórica , fins el punt que Claude Monet deia que totes les maduixes del món eren de Chardin i que totes les pomes eren de Cezánne.
Les profundes mirades que els pintors fixaven sobre les fruites, verdures, peixos i aus... les mirades que fixaven en tot allò que entrava a la cuina van donar un resultat no pretès: l’anàlisi de la morfologia del pebrot, de la poma, de la verdura, dels peixos, de les aus va revelar que existien forces coincidències entre un musclo i un sexe femení, entre un plàtan i un sexe masculí per citar-ne tan sols dos dels mes evidents i coneguts. Moltes evidències i suggeriments. 
Les fotografies de Vanessa Miralles són Natures Vives perque es ella qui els otorga el sentit definitiu, junta o resalta elements per establir contraposicions, per crear noves simbologies. No es tan sols un exercici formal, es una instrospecció -una confessió- de com els elements verdures, fruites, peixos, aus quan els manipules a la cuina et condueixen, en ocasions a sensacions mes íntimes. Fulla i plàtan, Copa i musclo -dos exemples- van més enllà de les evidències formals: contenen una reflexió femenina i feminista del valor de gènere.
Aquesta mostra presenta Natures vives perque elles no son motiu d’una freda contemplació sinó d’incisiva i calenta introspecció.

Text Francesc Miralles







CARGO COLLECTIVE, INC. LOS ANGELES, CALIF. 90039—3414